Història del Municipi

Can PelegriBruixes i dones d’aigua, follets i dimonis, animals fantàstics, paratges misteriosos…

Des dels primers pobladors, cap allà al paleolític, fins a l’actualitat tots hem deixat la nostra empremta en les valls d’aquesta muntanya misteriosa, llegat que ha passat de generació en generació, en forma de contes, cançons, llegendes i rondalles que encara avui són ben vives.

A més, el testimoni del pas del temps també ens ha arribat a l’actualitat en forma de construccions, les més antigues són les que es van aixecar entre el segle X i el XII, com les esglésies de Sant Martí i Sant Llop, així com la torre d’en Pega o castell de Riells, situat a peu de la carretera que puja cap a Riells.

A més, per tot el terme municipal hi ha masies nobles, entre altre temps mestresses de valls i boscos, masies encara al peu del canó, cases pairals, que guarden gelosament el passat de la contrada… i altres construccions relacionades amb la vida al camp, com els forns o el pou de glaç que es pot trobar a Viabrea, testimoni de l’activitat llunyana de la producció de la de gel o glaç.

De fet, es tracta d’un dels millors dels que encara queden al Montseny, amb la cúpula intacta. A l’edat mitjana, el municipi depenia del castell de Montsoriu, i tothom havia de rendir comptes als seus senyors: els Cabrera. Les guerres del segle XIX van frenar qualsevol tipus de desenvolupament al municipi, igual com durant els anys de repressió franquista. En aquests anys, l’ermita de Sant Martí va esdevenir un centre de resistència, de la mà del mossèn Pere Ribot. El 1954 fins i tot s’hi van celebrar uns Jocs Florals, evidentment en català.

Tot això, i molt més, forma part de la història de Riells. Una història que es va començar a escriure fa més de mil anys i que encara no s’atura sempre amb la natura com a espectadora silenciosa: les valls i fondalades, les soques de castanyers centenaris, el remor d’un salt d’aigua o una conversa entre dos ocells. En vols formar part?

Comments are closed