Història del Municipi

Riells

El lloc de Riells és esmentat ja en un document del 878, en ésser cedit pel rei franc al bisbe Frodoí de Barcelona (en el document, apareix sota la forma Riellos, derivada del llatí Rivellos, que significa “rierols”. Anomenat Riells de Montseny per distingir-lo de l’homònim Riells del Fai, pertangué inicialment al terme del castell de Montsoriu i més endavant al vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n’Orri des del segle XIV. Per l’adscripció fins a temps recents a la diòcesi barcelonina, la vinculació amb Girona ha estat marginal: formà part del corregiment de Mataró i no del de Girona.

Viabrea

El llogaret de Viabrea (205 h), ja dins la depressió selvatana, es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Llop, que fins el segle XVI fou dedicada a Sant Esteve, uns 2km a ponent de Breda. Aquesta església fou una de les possessions del monestir de Sant Salvador de Breda; d’origen romànic, encara que modificada, té una nau original i una altra d’afegida, l’absis llis i el campanar d’espadanya. Fins a al guerra civil de 1936-1939 conservà un retaule que representava les vides de Sant Llop, Sant Esteve i Sant Sebastià.

El lloc, també dit Sabruguera de Vilabrega, és conegut des del 941, i la parròquia des del segle XIII (sufragània de Riells als segles XVI-XVIII, des del 1957 pertany al bisbat de Girona). Formà part del vecomtat de Cabrera dins la batllia de n’Orri.

Fotos cedides per Kim Arredondo

Comments are closed